Les 5 teories pedagógiques actuals

1. Pedagogies perennes: són aquelles que duren sempre. Pretenen mantenir l'ordre social, legitimar-lo. És una pedagogia conservadora, és a dir que no està oberta al canvi. El seu llegat cultural és intocable, ja que necessita un referent de tipus teocràtic.
2. Pedagogies performatives o positivistes: són una crítica radical a les pedagogies perennes Aquestes busquen la recrca del màxim rendiment, la màxima eficàcia, és a dir l'èxit escolar. Ex: conductisme.
3. Pedagogies hermenàutiques: aquestes busquen el significat a través de l'anàlisi de la reflexió histórica amb la voluntat d'entendre els fenòmens. Són pedagogies centrades en la história i en la tradició. Els seus objectius són interpretar, reconèixer i comprendre. Aquestes pedagogies busquen que la persona es senti reconeguda i realitzada, cercant la importància del grup i de la societat.
4. Pedagogies postestructuralistes: no hi ha relats col-lectius, sino possibles relats individuals. Aquestes edagogies busquen el màxim per a aprofundir en el relat personal.
   
5. Pedagogia crítica: sorgeix al anys 70 com a una teoria, al principi, marxista. És una pedagogia que busca el canvi social i la transformació. El seu referent serà la pràctica (praxis).

3 canvis bàsics produits en la pedagogia i en teoria de l'educació

• Hem passat de centrar-nos en l'educador a centrar-nos en l'educant.
• Hem passat de preocupar-nos de l'ensenyament a preocupar-nos per l'aprenentatge
• Hem canviat de parlar de centre escolar a parlar de centre educatiu. Agafa més importància l'aprenentatge comunitari.