Naturalesa humana corrupta o corrumpuda per la societat?

L'altre dia en classe vem debatre en grups aquest tema. Jo estava posicionada en el bàndol que pensava que la naturalesa humana és corrumpuda per la societat, i realment és el que penso. Considero que els éssers humans són bons per naturalesa, ja que quan neixem no tenim consciència del que és fer el bé o fer el mal,i ni tans sols som conscients de nosaltres mateixos ni de les conseqüències que tenen les nostres accions. Per tant penso que no podem ser corruptes fins que els demés no ens ho facin saber i ens ho ensenyin.
D'altra banda el nostre grup vem considerar que aquesta idea de que el nen neix corromput, és una influència que ens arriba de la religió cristiana, que ens fa creure que l'ésser humà és dolent per própia naturalesa.
Per altre costat també defenso aquesta idea de que som corromputs per la societat, ja que la personalitat d'una persona, considero que no es forma d'una altra manera que no sigui per la influència dels demés, pel que considero que la nostra forma de ser és un producte de la interacció amb l'ambient, és a dir amb el medi i amb les demés persones que ens envolten. Per tant una vegada més, és la societat la que ens influència, ens perjudica i ens corrompeix, i considero que avui dia encara més ja que vivim en una societat molt exigent, on es creen molts estereotips, on es demana la màxima perfecció, on es classifica molt a la gent, on els diners és el més important...
Per tant per concloure m'agradaria dir la idea que més va resaltar entre el nostre grup i amb la que estic completament d'acord, i és que el poder i la competivitat entre nosaltres per arribar al punt més alt és el que fa que la societat estigui així de corrompuda.

El paper de l'educant

L'educant és el subjecte de l'educació
Ens eduquem per necessitat...
L'ésser humà té la necessitat de ser educat, tal i com diu la piràmide de Maslow.
1) Necessitas fisiológiques
2) Necessitats de seguretat
3) Necessitats socials
4) Necessitats de respecte o estima
5) Necessitats d'autorrealització.

Perquè aprenem...?
Aprenem ja que tenim una característica que s'anomena plasticitat, la qual és un fonament biológic.
Fernando Savater: "Nacemos humanos pero eso no basta, tenemos que llegar a serlo".
D'altra banda aprenem perquè tenim unes capacitats que hem de desenvolupar:
- Capacitat de comunicació
- Capacitat de racionalitat
- Capacitat de canvi, és a dir plasticitat.

Síntesi:
- Pefectibilitat, possibilitat de canviar cap a la perfecció.
- Acció dinàmica i permanent, interactuant amb el medi
- L'autorrealització, "ens il-luminen" en l'educació, ens adoenm de que realment la necessitem.

L'educant com a sistema obert i superior. Teoria sistemicocibernètica.
L'educant com a un conjunt de sistemes : biològic, psicològic i social, tots ells relacionats i amb la mateixa finalitat. Això vol dir que una intervenció sobre un dels elemnts, farà modificar als altres.
- Educant com a sistema obert: es relaciona amb l'entorn i interactua amb ell, és a dir esta`obert al canvi, el que vol dir que és imprevisible.
- Educant com a sitema superior: en aquest cas ha d'haver-hi la voluntat de canvi. L'èsser educat sap per a que sap el sap.

Manca de candidats a director

En el Periódico de Cataluña ha sortit una noticia en la qual es parla sobre el defícit de candidats que es presenten per a ser directors d'una escola pública. Avui dia el nombre de candidats de les escoles infantils i primària encara són més baixos que els dels instituts. Ja en 2006-2007 no es van presentar un 43% de voluntaris a les escoles i instituts catalans, els quals havien de renovar la seva direcció, però aquest curs encara ha sigut pitjor, un 58% de 431 plaçes que n'hi havien vacants han quedat buides i els serveis de inspecció s'han vist obligats a designar els directors de 251 centres.
Considero en primer lloc que això es degut a que el paper que fa el director avui dia no està suficientment reconegut, ja que crec que la feina que ell desenvolupa és molt important per a que els demés professors facin bé els seu treball i per a que continuïn evolucionant, i que d'aquesta manera els alumnes també ho facin. Per tant considero que el director és la peça clau d'un centre i és el que realitza més treball, per lo que penso que no qualsevol persona està capacitada per a fer aquesta feina, però els que si ho estan volen estar reconeguts.
Tot això també va acompanyat del fet de que el salari d'un director, comparat amb el de qualsevol professor només és un 18% més, per la qual cosa considero que aqui a Catalunya el sou d'un director és massa baix comparat amb tota la feina que desenvolupa.
Finalment dir que a part de tota la feina que porta a terme dins del centre, ja sigui amb els professors, amb els alumnes... crec que el fet més important pel qual moltes plaçes vacants es queden buides és que el director és el que té sempre la última paraula, per tant ell és el que pren les decisions i el que és fa responsable de les conseqüències, per tant sempre és ell el que ha de donar la cara enfront de tots els problemes que puguin venir.
Per tant considero normal el nombre de plaçes buides en relació a les condicions i característiques que ha de reunir un director.

Manca de candidats a director