Les 5 teories pedagógiques actuals

1. Pedagogies perennes: són aquelles que duren sempre. Pretenen mantenir l'ordre social, legitimar-lo. És una pedagogia conservadora, és a dir que no està oberta al canvi. El seu llegat cultural és intocable, ja que necessita un referent de tipus teocràtic.
2. Pedagogies performatives o positivistes: són una crítica radical a les pedagogies perennes Aquestes busquen la recrca del màxim rendiment, la màxima eficàcia, és a dir l'èxit escolar. Ex: conductisme.
3. Pedagogies hermenàutiques: aquestes busquen el significat a través de l'anàlisi de la reflexió histórica amb la voluntat d'entendre els fenòmens. Són pedagogies centrades en la história i en la tradició. Els seus objectius són interpretar, reconèixer i comprendre. Aquestes pedagogies busquen que la persona es senti reconeguda i realitzada, cercant la importància del grup i de la societat.
4. Pedagogies postestructuralistes: no hi ha relats col-lectius, sino possibles relats individuals. Aquestes edagogies busquen el màxim per a aprofundir en el relat personal.
   
5. Pedagogia crítica: sorgeix al anys 70 com a una teoria, al principi, marxista. És una pedagogia que busca el canvi social i la transformació. El seu referent serà la pràctica (praxis).

3 canvis bàsics produits en la pedagogia i en teoria de l'educació

• Hem passat de centrar-nos en l'educador a centrar-nos en l'educant.
• Hem passat de preocupar-nos de l'ensenyament a preocupar-nos per l'aprenentatge
• Hem canviat de parlar de centre escolar a parlar de centre educatiu. Agafa més importància l'aprenentatge comunitari.

M'agradaria retomar l'últim punt on em vaig quedar l'altre dia, és a dir, les dos grans perspectives de la teoria de l'educació com a disciplina.
Per una banda pel que respecte a la perspectiva germànica, trobem a un psicòleg d'origen alemà anomenat Herbart, el qual va ser el fundador de la pedagogia moderna, és a dir la pedagogia científica. Ell es preguntava: "Per què hem d'educar?" Segons l'ètica eduquem per buscar finalitats, per assimilar l'aprenentatge del bé o del mal. Segons la pedagogia és la manera de definir els mitjans.
Independenment d'això el que està clar és que l'aprenentatge ha de ser universal.
Podem trobar 2 axiomes de l'aprenentatge:

1. L'ensenyament va per danvant de l'aprenentatge.
2. L'aprenentatge té uns pasos que s'han de seguir, per tant l'ensenyament també els ha de seguir. Hi ha de haver sistematització i sobretot, l'aprenentatge ha de tenir un principi d'aplicabilitat.

Pel que respecte a la perspectiva angloamericana, trobem a Dewey, el plantejament del qual és el pragmatisme, ja que considera que tot està enfocat a la pràctica. Ell sempre dóna solucions als problemes educatius. El seu paper en Espanya a partir dels anys 70, una vegada mor Franco i es canvia el régim, és intentar democratitzar la universitat i fer un intent de sortir de la branca germalófila, separant-se de tot el catolicisme. Als anys 80, gràcies a la influència d'aquest pensador marxista, s'incorporà la pedagogia com a carrera.

Quins nivells té la teoria de l'educació?
Es poden trobar tres nivells de treball:

1. Nivell històric: com ha estat l'educació i com hem pensat que ha sigut la història?
2. Nivell descriptiu: ens ajuda a analitzar temàtiques i situacions actuals.
3. Nivell prospectiu/normatiu: què ha de ser l'educació? (normatives, ideologies...)

Temes propis de la teoria de l'educació

• Perfectibilitat als educants: la persona humana és perfectible, és a dir pot millorar i aspirar a la perfecció.
• Millora de les condicions en que es produeixen les situacions educatives. Ex: tothom pot arribar a ser mestre?
• Coherència i legitimitat de les finalitats o valors en l'educació: qui estableix la legitimitat en els valors de l'educació? qui s'encarrega de marcar-ho?
• Quines dificultats tenim per a fer educació?

1. Metodològica: com hem de pensar?
2. Problemes conceptuals: perquè costa tant pensar sobre l'educació?, quina és la influència de la política?, venim d'un model del coneixement que s'ha anomena relativització, on tothom opina sobre tot.