Naturalesa humana corrupta o corrumpuda per la societat?

L'altre dia en classe vem debatre en grups aquest tema. Jo estava posicionada en el bàndol que pensava que la naturalesa humana és corrumpuda per la societat, i realment és el que penso. Considero que els éssers humans són bons per naturalesa, ja que quan neixem no tenim consciència del que és fer el bé o fer el mal,i ni tans sols som conscients de nosaltres mateixos ni de les conseqüències que tenen les nostres accions. Per tant penso que no podem ser corruptes fins que els demés no ens ho facin saber i ens ho ensenyin.
D'altra banda el nostre grup vem considerar que aquesta idea de que el nen neix corromput, és una influència que ens arriba de la religió cristiana, que ens fa creure que l'ésser humà és dolent per própia naturalesa.
Per altre costat també defenso aquesta idea de que som corromputs per la societat, ja que la personalitat d'una persona, considero que no es forma d'una altra manera que no sigui per la influència dels demés, pel que considero que la nostra forma de ser és un producte de la interacció amb l'ambient, és a dir amb el medi i amb les demés persones que ens envolten. Per tant una vegada més, és la societat la que ens influència, ens perjudica i ens corrompeix, i considero que avui dia encara més ja que vivim en una societat molt exigent, on es creen molts estereotips, on es demana la màxima perfecció, on es classifica molt a la gent, on els diners és el més important...
Per tant per concloure m'agradaria dir la idea que més va resaltar entre el nostre grup i amb la que estic completament d'acord, i és que el poder i la competivitat entre nosaltres per arribar al punt més alt és el que fa que la societat estigui així de corrompuda.