Comentari vídeo

La setmana passada varem mirar un vídeo del programa anomenat 30 minuts, en el qual es podia veure la metodologia que feien servir en una escola de Tokio.
En aquesta, els nens havien d’anar vestits amb uns pantalons curts i una gorra, però el que els diferenciava dels demés nens d’altres escoles és que no podien portar samarreta, només quan estiguessin malalts. Ells consideren que d’aquesta manera els nens es faran més forts, s’adaptaran millor als canvis de la natura i sempre estaran sans.
D’altra banda la jornada escolar començava premiant als alumnes que haguessin destacat més en alguna de les matèries i seguidament començaven a fer un seguit d’activitats, a les quals li dedicaven 30 minuts a cadascuna, com per exemple jugar o netejar les classes i el jardí.
Finalment una tarda a la setmana els pares assistien a l’escola per a jugar amb els seus fills.
Jo per la meva part, considero que aquesta metodologia no és la més correcta, ja que no crec que sigui necessari que els nens vagin despullats per a aprendre. Crec, a més a més que és l’únic factor pel qual, aquesta escola és diferent a les demés.
Per altra banda, el fet de que es realitzin moltes activitats al llarg de la jornada em sembla bé, ja que així els nens no s’avorriran, aprendran més i seran més dinàmics. Altra punt important és que els pares vagin a l’escola per estar amb els seus fills, la qual cosa em sembla molt bé, ja que així els pares poden seguir de més a prop l’educació dels seus fills i de la mateixa manera col•laborar també a l’escola.
Per tant, considero que aquesta pot ser una bona escola, però que les seves metodologies no són les millors, ja que volen imposar una educació espartana, fent que els nens vagin despullats, per a formar-los amb un caràcter molt més dur, la qual cosa la considero massa dura ja que es tracta de nens massa petits per rebre aquest tipus d’educació.
Finalment m’agradaria dir que crec que el preu de l’escola és excessiu per a un nivell d’educació tan baix, pel que considero que aquesta només es vol beneficiar de totes les famílies que volen portar els seus fills a questa escola.

Les 5 teories pedagógiques actuals

1. Pedagogies perennes: són aquelles que duren sempre. Pretenen mantenir l'ordre social, legitimar-lo. És una pedagogia conservadora, és a dir que no està oberta al canvi. El seu llegat cultural és intocable, ja que necessita un referent de tipus teocràtic.
2. Pedagogies performatives o positivistes: són una crítica radical a les pedagogies perennes Aquestes busquen la recrca del màxim rendiment, la màxima eficàcia, és a dir l'èxit escolar. Ex: conductisme.
3. Pedagogies hermenàutiques: aquestes busquen el significat a través de l'anàlisi de la reflexió histórica amb la voluntat d'entendre els fenòmens. Són pedagogies centrades en la história i en la tradició. Els seus objectius són interpretar, reconèixer i comprendre. Aquestes pedagogies busquen que la persona es senti reconeguda i realitzada, cercant la importància del grup i de la societat.
4. Pedagogies postestructuralistes: no hi ha relats col-lectius, sino possibles relats individuals. Aquestes edagogies busquen el màxim per a aprofundir en el relat personal.
   
5. Pedagogia crítica: sorgeix al anys 70 com a una teoria, al principi, marxista. És una pedagogia que busca el canvi social i la transformació. El seu referent serà la pràctica (praxis).

3 canvis bàsics produits en la pedagogia i en teoria de l'educació

• Hem passat de centrar-nos en l'educador a centrar-nos en l'educant.
• Hem passat de preocupar-nos de l'ensenyament a preocupar-nos per l'aprenentatge
• Hem canviat de parlar de centre escolar a parlar de centre educatiu. Agafa més importància l'aprenentatge comunitari.

M'agradaria retomar l'últim punt on em vaig quedar l'altre dia, és a dir, les dos grans perspectives de la teoria de l'educació com a disciplina.
Per una banda pel que respecte a la perspectiva germànica, trobem a un psicòleg d'origen alemà anomenat Herbart, el qual va ser el fundador de la pedagogia moderna, és a dir la pedagogia científica. Ell es preguntava: "Per què hem d'educar?" Segons l'ètica eduquem per buscar finalitats, per assimilar l'aprenentatge del bé o del mal. Segons la pedagogia és la manera de definir els mitjans.
Independenment d'això el que està clar és que l'aprenentatge ha de ser universal.
Podem trobar 2 axiomes de l'aprenentatge:

1. L'ensenyament va per danvant de l'aprenentatge.
2. L'aprenentatge té uns pasos que s'han de seguir, per tant l'ensenyament també els ha de seguir. Hi ha de haver sistematització i sobretot, l'aprenentatge ha de tenir un principi d'aplicabilitat.

Pel que respecte a la perspectiva angloamericana, trobem a Dewey, el plantejament del qual és el pragmatisme, ja que considera que tot està enfocat a la pràctica. Ell sempre dóna solucions als problemes educatius. El seu paper en Espanya a partir dels anys 70, una vegada mor Franco i es canvia el régim, és intentar democratitzar la universitat i fer un intent de sortir de la branca germalófila, separant-se de tot el catolicisme. Als anys 80, gràcies a la influència d'aquest pensador marxista, s'incorporà la pedagogia com a carrera.

Quins nivells té la teoria de l'educació?
Es poden trobar tres nivells de treball:

1. Nivell històric: com ha estat l'educació i com hem pensat que ha sigut la història?
2. Nivell descriptiu: ens ajuda a analitzar temàtiques i situacions actuals.
3. Nivell prospectiu/normatiu: què ha de ser l'educació? (normatives, ideologies...)

Temes propis de la teoria de l'educació

• Perfectibilitat als educants: la persona humana és perfectible, és a dir pot millorar i aspirar a la perfecció.
• Millora de les condicions en que es produeixen les situacions educatives. Ex: tothom pot arribar a ser mestre?
• Coherència i legitimitat de les finalitats o valors en l'educació: qui estableix la legitimitat en els valors de l'educació? qui s'encarrega de marcar-ho?
• Quines dificultats tenim per a fer educació?

1. Metodològica: com hem de pensar?
2. Problemes conceptuals: perquè costa tant pensar sobre l'educació?, quina és la influència de la política?, venim d'un model del coneixement que s'ha anomena relativització, on tothom opina sobre tot.
   

El saber sobre l'educació

La pedagogia com a ciència busca certeses universals, és a dir busca la veritat per a fer prediccions. Per tant la pedagogia és científica i el seu objecte d'estudi és l'educació.
Com podem captar aquest objecte d'estudi?
- observant la realitat educativa (pedagogies experimentalistes)
- reflexió (pedagogies reflexives)
El fet de que sigui ciència requereix que ha d'estar organitzada i ha de tenir una disciplina científica.
D'altra banda la pedagogia com a tecnologia busca millorar la vida, creant eines per a aquesta millora. En tecnologia hi ha un component artístic, que ofereix altres solucions, aspecte que no trobem en el punt científic.
En el camp de la pedagogia hi ha molta ètica i estètica, però no hi ha gaires certeses.

Teoria: són tots aquells conceptes sobre temes educatius , discursos (explicacions), narratives (tradicions que van donant solucions). Per tant la teoria és un intent d'una explicació i una predicció, és a dir explicar perquè el món funciona com funciona.
L'excés de teoria pot provocar una pèrdua de noció de la realitat i l'excés de pràctica et pot portar a desconèixer les conseqüències del que fas.

Teoria de l'educació: concepte
"Podem, llavors, fer una distinció entre teories explicatives i teories pràctiques. La seva tasca és fer descobriments , malgrat que l'educació sigui principalment una tasca pràctica".
"Aquesta distinció és important, perquè pot argumentar-se que a la mateixa vegada que una teoria cientifica és bàsicament descriptiva i explicativa, una teoria educativa no es dedica a explicar com és el món. Més ben dit la seva funció principal és guiar la pràctica educativa, és adir la seva funció és principalment prescriptiva o recomanatoria".
"La diferència es pot establir simplement dient que a la vegada que una teoria científica pretengui dir-nos que succeeix, una teoria de l'educació, el mateix que les teories de la moral, la medicina o la política, pretén dir-nos que tenim que fer".
"Això no vol dir que una teoria de l'educació es pugui utilitzar, en algunes circumstàncies, per a explicar el que succeeix, però l'educació és principalment pràctica en quant a la seva funció, i la teoria de l'educació és principalment pràctica".

Teoria de l'educació: cronologia
La pedagogia com un tot (principis del XIX)
-cos únic de coneixements sobre l'educació (Herbart).
· teoria i pràctica indissolubles.
Divisions internes de la pedagogia
- separació entre teoria i pràctica (finals del XIX)
· la didàctica i les metodologies com a focus d'atenció; es relega a la teoria o "pensament pedagògic".
-separació entre experimentalistes i racionalistes (principis del XX)
· el racionalisme és acientífic, no té fonaments metodològics
· l'experimentalisme no amplia el coneixement, el corrobora
-disgregació temàtica (mitjan-finals XX): ciències de l'educació
· diversificació ciències socials: psicologia, filosofia, sociologia, economia...
·ampliació del fenomen educatiu; complementarietat: interès des d'altres disciplines: medicina, arquitectura, ergonomia...
-teoria de l'educació com a disciplina
·perspectiva germànica
· perspectiva angloamericana

Un colegio concertado de Salamanca pasa a separar a niños y niñas

El día 12/02/2009 EL PAIS publicó una noticia, la cual decía que el colegio católico Montessori de Salamanca quería que los niños y las niñas recibieran las clases por separados, es decir que el colegio dejara de ser mixto. Uno de los profesores justificó este cambio dando razones pedagógicas como por ejemplo que los niños obtenían notas más bajas que las niñas y que p0r tanto al separarlos se pretendía trabajar sus puntos más débiles por separado.
La Consejería de Educación por su parte considera que esto es legal, pero que se les puede negar las subvenciones por ello.
Yo, por mi parte, considero que el hecho de separar a niños y niñas no es la medida más apropiada para mejorar el nivel de los niños, como en este caso decía el profesor del colegio. Creo que la escuela mixta es una de las mejores ideas que se fomentó en la educación, ya que así los niños y las niñas pueden ayudarse entre ellos y también da posibilidad a que se relacionen desde pequeños.
A mi parecer, separarlos ahora, sería un paso hacía atrás, ya que con esto solo provocaran problemas debido a que los niños y las niñas de hoy en día viven en una sociedad que ha evolucionado mucho y en la que estan acostumbrados a recibir una educación conjunta e igual para ambos sexos. Por tanto, creo que separarlos sería un atraso para la sociedad.
Finalmente decir que estoy de acuerdo con la decisión que han tomado muchos padres de no matricular a sus hijos en este colegio debido a que no estan de acuerdo con la idea y porque se dice que la mayoría de estos colegios que no son mixtos estan vinulados al Opus Dei.