Naturalesa humana corrupta o corrumpuda per la societat?

L'altre dia en classe vem debatre en grups aquest tema. Jo estava posicionada en el bàndol que pensava que la naturalesa humana és corrumpuda per la societat, i realment és el que penso. Considero que els éssers humans són bons per naturalesa, ja que quan neixem no tenim consciència del que és fer el bé o fer el mal,i ni tans sols som conscients de nosaltres mateixos ni de les conseqüències que tenen les nostres accions. Per tant penso que no podem ser corruptes fins que els demés no ens ho facin saber i ens ho ensenyin.
D'altra banda el nostre grup vem considerar que aquesta idea de que el nen neix corromput, és una influència que ens arriba de la religió cristiana, que ens fa creure que l'ésser humà és dolent per própia naturalesa.
Per altre costat també defenso aquesta idea de que som corromputs per la societat, ja que la personalitat d'una persona, considero que no es forma d'una altra manera que no sigui per la influència dels demés, pel que considero que la nostra forma de ser és un producte de la interacció amb l'ambient, és a dir amb el medi i amb les demés persones que ens envolten. Per tant una vegada més, és la societat la que ens influència, ens perjudica i ens corrompeix, i considero que avui dia encara més ja que vivim en una societat molt exigent, on es creen molts estereotips, on es demana la màxima perfecció, on es classifica molt a la gent, on els diners és el més important...
Per tant per concloure m'agradaria dir la idea que més va resaltar entre el nostre grup i amb la que estic completament d'acord, i és que el poder i la competivitat entre nosaltres per arribar al punt més alt és el que fa que la societat estigui així de corrompuda.

El paper de l'educant

L'educant és el subjecte de l'educació
Ens eduquem per necessitat...
L'ésser humà té la necessitat de ser educat, tal i com diu la piràmide de Maslow.
1) Necessitas fisiológiques
2) Necessitats de seguretat
3) Necessitats socials
4) Necessitats de respecte o estima
5) Necessitats d'autorrealització.

Perquè aprenem...?
Aprenem ja que tenim una característica que s'anomena plasticitat, la qual és un fonament biológic.
Fernando Savater: "Nacemos humanos pero eso no basta, tenemos que llegar a serlo".
D'altra banda aprenem perquè tenim unes capacitats que hem de desenvolupar:
- Capacitat de comunicació
- Capacitat de racionalitat
- Capacitat de canvi, és a dir plasticitat.

Síntesi:
- Pefectibilitat, possibilitat de canviar cap a la perfecció.
- Acció dinàmica i permanent, interactuant amb el medi
- L'autorrealització, "ens il-luminen" en l'educació, ens adoenm de que realment la necessitem.

L'educant com a sistema obert i superior. Teoria sistemicocibernètica.
L'educant com a un conjunt de sistemes : biològic, psicològic i social, tots ells relacionats i amb la mateixa finalitat. Això vol dir que una intervenció sobre un dels elemnts, farà modificar als altres.
- Educant com a sistema obert: es relaciona amb l'entorn i interactua amb ell, és a dir esta`obert al canvi, el que vol dir que és imprevisible.
- Educant com a sitema superior: en aquest cas ha d'haver-hi la voluntat de canvi. L'èsser educat sap per a que sap el sap.

Manca de candidats a director

En el Periódico de Cataluña ha sortit una noticia en la qual es parla sobre el defícit de candidats que es presenten per a ser directors d'una escola pública. Avui dia el nombre de candidats de les escoles infantils i primària encara són més baixos que els dels instituts. Ja en 2006-2007 no es van presentar un 43% de voluntaris a les escoles i instituts catalans, els quals havien de renovar la seva direcció, però aquest curs encara ha sigut pitjor, un 58% de 431 plaçes que n'hi havien vacants han quedat buides i els serveis de inspecció s'han vist obligats a designar els directors de 251 centres.
Considero en primer lloc que això es degut a que el paper que fa el director avui dia no està suficientment reconegut, ja que crec que la feina que ell desenvolupa és molt important per a que els demés professors facin bé els seu treball i per a que continuïn evolucionant, i que d'aquesta manera els alumnes també ho facin. Per tant considero que el director és la peça clau d'un centre i és el que realitza més treball, per lo que penso que no qualsevol persona està capacitada per a fer aquesta feina, però els que si ho estan volen estar reconeguts.
Tot això també va acompanyat del fet de que el salari d'un director, comparat amb el de qualsevol professor només és un 18% més, per la qual cosa considero que aqui a Catalunya el sou d'un director és massa baix comparat amb tota la feina que desenvolupa.
Finalment dir que a part de tota la feina que porta a terme dins del centre, ja sigui amb els professors, amb els alumnes... crec que el fet més important pel qual moltes plaçes vacants es queden buides és que el director és el que té sempre la última paraula, per tant ell és el que pren les decisions i el que és fa responsable de les conseqüències, per tant sempre és ell el que ha de donar la cara enfront de tots els problemes que puguin venir.
Per tant considero normal el nombre de plaçes buides en relació a les condicions i característiques que ha de reunir un director.

Manca de candidats a director

Comentari vídeo

La setmana passada varem mirar un vídeo del programa anomenat 30 minuts, en el qual es podia veure la metodologia que feien servir en una escola de Tokio.
En aquesta, els nens havien d’anar vestits amb uns pantalons curts i una gorra, però el que els diferenciava dels demés nens d’altres escoles és que no podien portar samarreta, només quan estiguessin malalts. Ells consideren que d’aquesta manera els nens es faran més forts, s’adaptaran millor als canvis de la natura i sempre estaran sans.
D’altra banda la jornada escolar començava premiant als alumnes que haguessin destacat més en alguna de les matèries i seguidament començaven a fer un seguit d’activitats, a les quals li dedicaven 30 minuts a cadascuna, com per exemple jugar o netejar les classes i el jardí.
Finalment una tarda a la setmana els pares assistien a l’escola per a jugar amb els seus fills.
Jo per la meva part, considero que aquesta metodologia no és la més correcta, ja que no crec que sigui necessari que els nens vagin despullats per a aprendre. Crec, a més a més que és l’únic factor pel qual, aquesta escola és diferent a les demés.
Per altra banda, el fet de que es realitzin moltes activitats al llarg de la jornada em sembla bé, ja que així els nens no s’avorriran, aprendran més i seran més dinàmics. Altra punt important és que els pares vagin a l’escola per estar amb els seus fills, la qual cosa em sembla molt bé, ja que així els pares poden seguir de més a prop l’educació dels seus fills i de la mateixa manera col•laborar també a l’escola.
Per tant, considero que aquesta pot ser una bona escola, però que les seves metodologies no són les millors, ja que volen imposar una educació espartana, fent que els nens vagin despullats, per a formar-los amb un caràcter molt més dur, la qual cosa la considero massa dura ja que es tracta de nens massa petits per rebre aquest tipus d’educació.
Finalment m’agradaria dir que crec que el preu de l’escola és excessiu per a un nivell d’educació tan baix, pel que considero que aquesta només es vol beneficiar de totes les famílies que volen portar els seus fills a questa escola.

Les 5 teories pedagógiques actuals

1. Pedagogies perennes: són aquelles que duren sempre. Pretenen mantenir l'ordre social, legitimar-lo. És una pedagogia conservadora, és a dir que no està oberta al canvi. El seu llegat cultural és intocable, ja que necessita un referent de tipus teocràtic.
2. Pedagogies performatives o positivistes: són una crítica radical a les pedagogies perennes Aquestes busquen la recrca del màxim rendiment, la màxima eficàcia, és a dir l'èxit escolar. Ex: conductisme.
3. Pedagogies hermenàutiques: aquestes busquen el significat a través de l'anàlisi de la reflexió histórica amb la voluntat d'entendre els fenòmens. Són pedagogies centrades en la história i en la tradició. Els seus objectius són interpretar, reconèixer i comprendre. Aquestes pedagogies busquen que la persona es senti reconeguda i realitzada, cercant la importància del grup i de la societat.
4. Pedagogies postestructuralistes: no hi ha relats col-lectius, sino possibles relats individuals. Aquestes edagogies busquen el màxim per a aprofundir en el relat personal.
   
5. Pedagogia crítica: sorgeix al anys 70 com a una teoria, al principi, marxista. És una pedagogia que busca el canvi social i la transformació. El seu referent serà la pràctica (praxis).

3 canvis bàsics produits en la pedagogia i en teoria de l'educació

• Hem passat de centrar-nos en l'educador a centrar-nos en l'educant.
• Hem passat de preocupar-nos de l'ensenyament a preocupar-nos per l'aprenentatge
• Hem canviat de parlar de centre escolar a parlar de centre educatiu. Agafa més importància l'aprenentatge comunitari.

M'agradaria retomar l'últim punt on em vaig quedar l'altre dia, és a dir, les dos grans perspectives de la teoria de l'educació com a disciplina.
Per una banda pel que respecte a la perspectiva germànica, trobem a un psicòleg d'origen alemà anomenat Herbart, el qual va ser el fundador de la pedagogia moderna, és a dir la pedagogia científica. Ell es preguntava: "Per què hem d'educar?" Segons l'ètica eduquem per buscar finalitats, per assimilar l'aprenentatge del bé o del mal. Segons la pedagogia és la manera de definir els mitjans.
Independenment d'això el que està clar és que l'aprenentatge ha de ser universal.
Podem trobar 2 axiomes de l'aprenentatge:

1. L'ensenyament va per danvant de l'aprenentatge.
2. L'aprenentatge té uns pasos que s'han de seguir, per tant l'ensenyament també els ha de seguir. Hi ha de haver sistematització i sobretot, l'aprenentatge ha de tenir un principi d'aplicabilitat.

Pel que respecte a la perspectiva angloamericana, trobem a Dewey, el plantejament del qual és el pragmatisme, ja que considera que tot està enfocat a la pràctica. Ell sempre dóna solucions als problemes educatius. El seu paper en Espanya a partir dels anys 70, una vegada mor Franco i es canvia el régim, és intentar democratitzar la universitat i fer un intent de sortir de la branca germalófila, separant-se de tot el catolicisme. Als anys 80, gràcies a la influència d'aquest pensador marxista, s'incorporà la pedagogia com a carrera.

Quins nivells té la teoria de l'educació?
Es poden trobar tres nivells de treball:

1. Nivell històric: com ha estat l'educació i com hem pensat que ha sigut la història?
2. Nivell descriptiu: ens ajuda a analitzar temàtiques i situacions actuals.
3. Nivell prospectiu/normatiu: què ha de ser l'educació? (normatives, ideologies...)

Temes propis de la teoria de l'educació

• Perfectibilitat als educants: la persona humana és perfectible, és a dir pot millorar i aspirar a la perfecció.
• Millora de les condicions en que es produeixen les situacions educatives. Ex: tothom pot arribar a ser mestre?
• Coherència i legitimitat de les finalitats o valors en l'educació: qui estableix la legitimitat en els valors de l'educació? qui s'encarrega de marcar-ho?
• Quines dificultats tenim per a fer educació?

1. Metodològica: com hem de pensar?
2. Problemes conceptuals: perquè costa tant pensar sobre l'educació?, quina és la influència de la política?, venim d'un model del coneixement que s'ha anomena relativització, on tothom opina sobre tot.